Eulàlia Masana, alcaldessa de Riudaura, assegura que està tipa d’haver de mantenir les formes i clama que les autoritats encara no han entès que el poble no vol el fracking.
Xènia Serrat. RIUDAURA
Masana explica que la història de la fractura hidràulica a Catalunya, concretament a Riudaura, ha anat a la patacada i tot just ara l’Ajuntament comença a rebre algun document oficial.
Exigeix a la Generalitat que ajudi el poble perquè “la Generalitat ens hi ha posat, la Generalitat ens n’ha de treure!”. Assegura que tot el poble es manté en bloc i ferm contra el fracking i que, encara que els estudis demostrin que podria ser rentable, “no volem el fracking, encara no ho han entès, no el volem de cap manera”. “Estic començant a perdre les formes, però a mi em toca defensar el meu poble i la meva gent, que per això em van triar”.
Com a vilatana forma part de la comissió política de la Plataforma RiudauraJunts i treballen amb els grups parlamentaris i forces del poder per intentar frenar les actuacions. Es mostra sorpresa per la rapidesa de tot plegat, reivindica una anterior creació de la comissió de treball i es pregunta el per què de la precipitada decisió: “és una mica sospitós que el permís es concedís el 2 d’octubre i el 25 de novembre hi haguessin eleccions; a més, tenint en compte la magnitud del projecte i l’impacte, social i mediambiental, que té. Algú devia tenir molta pressa…”.
Se senten absolutament desemparats i ignorats per part de la Generalitat, a qui creuen que correspon actuar amb contundència i rapidesa i, si s’escau, anar contra Espanya; perquè aquesta situació de manca de transparència en relació a la nova tècnica d’extracció també s’està vivint a punts de l’Estat espanyol. A més, “és molt curiós que, segons tinc entès, s’hagi retirat el permís d’una finca de la Duquessa d’Alba… i també m’agradaria saber si la Generalitat permetria això a sobre Pedralbes”.
Riudaura tampoc se sent satisfet amb la resposta de la ciutat veïna Olot, amb la qual no ha aconseguit crear major sinèrgies perquè, tot i que s’ha declarat territori lliure de fracking, no ha acabat d’entendre que és una qüestió global de tots, que afecta tot el territori. “Els d’Olot veuen aigua de Riudaura i se la veuran contaminada”.
Masana denuncia l’opacitat de tot plegat i assegura que “hi ha situacions molt sospitoses, no ho veiem gens clar”. A més, “cada vegada que em barallo amb mines, l’endemà a les nou em truca l’empresa”.
Riudaura segueix en lluita i clama al món que no es rendirà; considera que aquest permís concedit per la Generalitat és “firmar la sentència de mort del poble”. Espera que les autoritats es posin les piles, però si els porten les màquines “ens encadenarem, no els deixarem passar, del més jove al més vell i del més baix al més alt; preferim que els nostres néts sàpiguen que en aquella carretera ens hi van atropellar les màquines que volien acabar amb la nostra vida que no pas que es destrossi el poble i els diguin que som els covards que vam fugir”.
agorafracking 