El bressol del fracking és als Estats Units on la tècnica ja fa aproximadament trenta anys que s’utilitza. És als anys 80 quan es comencen construir els pous però amb poca freqüència i quantitat. Cap als 2000, el fracking ja s’utilitza de manera massiva a diferents estats del continent nord-americà perquè la tècnica d’extracció avança introduint elements químics a l’aigua i sorra utilitzats fins aleshores.
Actualment hi ha més de 500.000 pous a tot Estats Units. La fractura hidràulica s’ha assentat de tal manera que ha passat de suposar un 1,4% (1990) a un 15%(2012) del subministrament del total del gas de EEUU. S’estima que en els propers 30 anys aquesta tècnica podrà abastar un 25% del gas de subministrament propi. Es parla, que Estats Units podria ser exportadora de gas gràcies a l’extracció de gas mitjançant fractura hidràulica
La manca de regulació sobre aquesta el fracking a EUA ha permès a les grans empreses d’hidrocarburs explotar lliurement el subsòl americà moltes vegades sense cura. Això ha provocat que en alguns Estats s’hagi suspès temporalment l’ús del fracking com a Nova Jersey, Nova York i Pensilvània fins a conèixer millor els riscos de contaminació d’aigua potable. I és que va ser a Granville Summit, una població de Pensilvània on de l’aixeta de qualsevol domicili hi sortia foc si hi aprovaves un encenedor. De moment, l’estat de Vermont és l’únic que ha prohibit el fracking des del maig de 2012. També, a diferents localitats i zones afectades s’han registrat sismes de fins a 5 graus de l’escala de Richter. D’altra banda, es coneix un esborrany de l’Agència de Protecció Ambiental nord-americana que apunta a la presumpta contaminació d’aqüífers a Wyoming.
A Europa el fracking arriba cap als anys 2000 creant controvèrsies socials i ecològiques i enfrontant poders econòmics i polítics amb la reacció popular que a través de plataformes ha anat denunciant el fracking.
L’Agència Internacional d’Energia estima que les reserves del gas no convencional a Europa són de 35 triollons metres cúbics, una quantitat que equival a 40 anys d’importacions de gas convencionals.
La manca de pronunciament clar de la Unió Europea respecte les mesures que cal prendre a favor o en contra ha provocat que cada Estat adopti una postura diferent. Alguns s’han posicionat a favor, donant llum verda als permisos d’investigació i explotació, en contra, prohibint-lo per llei o de manera prudent, aprovant moratòries als permisos d’expliració i explotació fins que no hi hagin estudis que declarin la tècnica del tot segura.
En aquest mapa, podeu veure la situació de tots països afectats. Fent clic als requadres podreu saber-ne tota la informació.
agorafracking 