Salvador Milà

FRACKING: TRENCAR EL TERRITORI PER UNA QUIMERA ENERGÈTICA

Diputrat pel grup parlamentari d’ICV-EUiA

Quimera és una creació imaginària de l’esperit que es pren com una realitat. Ara que s’ha posat de moda parlar de les preteses “quimeres” que els catalans perseguim, no està de més parlar de la nova quimera que ha aterrat sobre el nostre territori: la d’aquells  especuladors, que a partir de dades geològiques més que ambigües, volen marcar territori, adquirint “per la cara” drets d’investigació i prospecció sobre centenars de milers d’hectàrees de territori d’arreu de Catalunya, algunes a cavall amb comunitats veïnes, per burxar els terrenys en busca de una nova modalitat d’hidrocarburs, -gas i/o petroli- dits “no convencionals”, per tal com –hipotèticament- no es troben en bosses o dipòsits sinó en forma de bombolles entre roques, etc. Per extreure aquests hidrocarburs s’han d’utilitzar tècniques força agressives per “trencar” literalment les roques, a partir de molts pous, en els que s’injecten grans quantitats d’aigua a pressió, sorres i productes químics, que després han de tornar en –en part- a la superfície. Cada pou genera, al seu voltant, la corresponent bassa per dipositar els llots de retorn, maquinària, espais de maniobra, camins d’evacuació etc., amb una ocupació mínima d’una hectàrea¡¡.

No és difícil imaginar el que això pot representar pel nostre territori, pel paisatge, les afectacions ambientals, en especial pel que fa a l’aigua –escassa- i al medi natural,  i en definitiva per la gent que viu i treballa –encara¡- a les comarques interiors, intentant tirar endavant activitats agrícoles, ramaderes, forestals, de turisme rural…etc. I això per afavorir un més que improbable “negoci” impulsat per empreses fantasma i personatges poc de fiar, que sols busquen fer-se amb uns “drets” d’explotació que després vendran a empreses gasistes o petrolieres.

Davant d’això, resulta incomprensible –o no- l’actitud  clarament afavoridora i encobridora que, fins ara, ha tingut el govern de CIU a la Generalitat de Catalunya, en tramitar els permisos de prospecció de forma merament burocràtica, sense informar a les administracions locals i als ciutadans afectats i amb una complaença manifesta, amb la justificació ridícula de que es tracta de “conèixer  i investigar”…a veure si Catalunya es pot convertir en un nou “país del or negre”¡¡¡ Una altra vegada es demostra que, davant la manca de projectes de veritable modernització ecològica del país, Convergència somnia en “quimeres”, ja siguin EUROVEGAS o el gas no convencional¡¡.

El cas més preocupant és el de la concessió coneguda com “Ripoll” que afecta a municipis de La Garrotxa, Ripollès i Osona que ja disposa de permisos de prospecció –no sols d’investigació- i que té ja pous a punt de reobrir a Riudaura, a  la que el Departament d’Indústria de la Generalitat ha concedit facilitats en forma de reducció de fiances i garanties.

Aquesta indissimulada aposta pel fracking, posa en evidència que els actuals dirigents polítics –i econòmics- de  Catalunya i d’Espanya continuen fiant-ho tot al manteniment del vell model energètic, a la busca desesperada de  nous combustibles fòssils –petroli, gas, carbó…- per més que sapiguem que són més contaminants, més cars, més obsolets, i que estem davant del seu proper esgotament. Entretant, a molts països d’Europa i el món, amb més visió de futur i més compromís ambiental, s’ha optat per prohibir o suspendre temporalment el fracking, i s’està apostant per impulsar les energies renovables, l’estalvi i l’eficiència energètica i dels recursos naturals, com a part d’un projecte de modernització ecològica, en el marc d’una nova “economia verda i social”, capaç de generar nova ocupació, innovació econòmica, estalvi, eficiència, preservar el medi i generar benestar.

Què esperem a Catalunya per canviar el “xip”?

Salvador Milà

Diputat del Grup parlamentari ICV-EUiA

Parlament de Catalunya

Salvador Milà  és diputat al Parlament de Catalunya pel grup parlamentari d’ICV-EUiA. Actualment és president de la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya;  Portaveu d’ICV-EUiA a la Comissiós del Síndic de greuges  i membre del Consell de Comunitats Catalanes a l’exterior. També és portaveu parlamentari en matèria d’infraestructures. Anteriorment havia ocupat el càrrec de Conseller de Medi Ambient i Habitatge del govern de la Generalitat de Catalunya (desembre 2003-abril 2006).